La primera assemblea de la secció local d’ERC de Cornella després de les eleccions municipals va analitzar els mals resultats electorals de les darreres municipals, en sintonia amb els assolits a l’àrea metropolitana i amb una davallada general, que deixa ERC en el tercer lloc pel que fa a càrrecs electes (1.413 regidors, 107 majories absolutes) i en el quart en nombre absolut de vots. Es van indicar diferents “perquès” de la davallada: la repetició del “tripartit”, després d’una legislatura inacabada que va deixar al descobert els límits del “catalanisme” del PSC i la seva deriva “espanyolista”; la manca d’un lideratge fort, pouada en la divisió escfenificada en el darrer congrés i agreujada per l’abandonament del que havia estat el referent públic d’ERC en els darrers anys; i, finalment, la poca incidència social d’una militància local limitada en els darrers quatre anys a una “correcta” política d’oposició municipal que no ha transcendit al carrer, un carrer que ha mantingut un alt nivell d’abstenció i ha castigat les esquerres com a referents polítics de la crisi econòmica i social.

En el rerefons hi planava el desprestigi de la “política”, encarada sense mitjans -com una “ventafocs”- a les decisions de les instàncies financeres internacionals i al seguidisme del G20. Només un moviment de “rehabilitació” de l’acció política, d’una “política de proximitat” ens podrà permetre fer front a l’especulació financera que enriqueix uns pocs i empobreix la majoria. Només l’acció política amb objectius concrets i entenedors, sense por a noves formes de govern, amb la necessària reforma -entre d’altres- de la llei electoral i la finalització de l’espoli econòmic de Catalunya, ens permetrà fer un gir a una situació en la qual -per donar un indicador- els procediments judicials per corrupció política no sols no són objecte de càstig electoral sinó que resulten màquines efectives de captació de vots.

Com a referent proper, la política necessària que ha permès Bildu, a Euskadi, vèncer totes les traves antidemocràtiques de l’Estat Espanyol adreçades a impedir l’expressió política d’un sector molt important de la ciutadania basca, d’un sector que – malgrat tractar-se d’unes eleccions municipals- ha sabut identifiar l’adversari polític: l’Estat espanyol, el darrer vagó d’una cadena d’estats que malden per a mantenir una preeminència mundial que fa anys han perdut.

Malgrat l’equívoc del moviment dels “indignats” , l’acció política és necessària més que mai. Contra la desinformació cal tenir a l’abast una informació diversa, 2.0, de rigor  i contrastada. Contra el miratge de l’opulència i el malbaratament de recursos cal instaurar i recuperar formes de vida compatibles amb el paradigma de la sostenibilitat. Contra l’acció política segrestada per unes “elits” locals, nacionals o internacionals, cal plantejar l’acció política com espai de trobada de tots els “sense veu” que així recuperen la iniciativa democràtica d’una majoria social, de dret i de fet.