Ahir la World Darts Federation (WDF) va admetre com a membre a la Federació Catalana de Dards (FCD). Ha estat un procés de més de quatre anys. S’ ha assolit l’objectiu després que el Comitè executiu de la WDF entengués que darrera la sol·licitud de la FCD i havia una federació esportiva, amb un programa esportiu seriós que exigia poder competir a nivell internacional. La FCD hauria pogut optar per a reforçar una federació espanyola problemàtica i no reconeguda pel Consejo Superior de Deportes. Pero va optar pel camí positiu i directe de reforçar el seu programa esportiu amb la seva incorporació a la WDF, malgrat la oposició de la dita federació espanyola.
La “independència esportiva” no és el mateix que la “independència política”. El “reconeixement privat internacional esportiu” no és el mateix que el “reconeixement públic internacional d’un nou Estat. Es evident però que ambdós processos es retroalimenten. El primer és la justificació i la raó de ser del segon. Al cap i a la fi, l’afiliació internacional de les organitzacions catalanes és la prova creixent de que el marc espanyol no és útil a la societat catalana, tot el contrari, ens allunya del progrés econòmic, social i cultural. Es evident que quan Catalunya sigui un Estat independent no hi haurà cap organització internacional que posi trabes a l’afiliació de les organitzacions catalanes. Però també és evident que la independència és un procés dinàmic i que no ser independents no és excusa al Govern per a no tenir una clara política de suport a les organitzacions catalanes que necessiten el reconeixement internacional. No val a dir que tindrem seleccions nacionals quan siguem independents, perquè si no arranquem processos com l’assolit per la FCD ni tindrem progrés económic, ni cultural, ni esportiu i això, el país no s’ho pot permetre, especialment en un entorn de crisi que exigeix al país tenir interlocutors vàlids, valents i directes, sense mediacions. Felicitats Federació Catalana de Dards!!!